Què és Overwatch 2 ara mateix? Una autòpsia d’un Frankenstein sense ànima

Ahir a la nit vaig estar mirant la pantalla de menú d’Overwatch 2 durant uns deu minuts sense ni tan sols posar-me a la cua. Només mirant. La música sonava, intentant evocar aquella nostàlgia del 2016. No sóc un jugador professional que hagi aguantat cada meta dolorosa, ni vaig estar aquí durant tots els anys de sequera. Sóc el tipus que va estimar l’Overwatch 1, va viure la màgia de l’“edat d’or”, se’n va allunyar quan la vida va passar, i va decidir tornar ara per veure què quedava. I la sensació? És com entrar a la casa de la teva infantesa i descobrir que l’han enderrocada per convertir-la en un casino genèric. L’Overwatch 2, avui, no és una seqüela per als que van estimar l’original. És una disculpa confosa que ningú no ha acceptat realment.