La Tomba de les Lluernes: La Segona Mort

Ja he mencionat abans fins a quin punt desprecio la “Disneyficació” de la narrativa, on tot ha de tenir un final feliç, una cançó enganxosa i un ninot de peluix per vendre al final. Si voleu el contrari absolut d’aquest espectre, si voleu veure una pel·lícula que no només us copeja l’estómac sinó que us arrenca el cor i el deixa exposat als elements, mireu La Tomba de les Lluernes d’Isao Takahata.