Al final, es tracta del petroli o no?

L’any 2026, com ha esdevingut norma en els darrers anys, ha començat de forma turbulenta a l’escenari internacional. Els Estats Units van llançar un atac llampec a Caracas i es van endur el president Nicolás Maduro i la seva dona cap a Nova York, actuant de forma unilateral i utilitzant el narco-terrorisme com a excusa.

Aquests dies, la il·legitimitat del govern veneçolà i la necessitat de canvi difícilment eren matèria de debat internacional (al cap i a la fi, que gairebé 8 milions de persones abandonin voluntàriament un país que ni tan sols està en guerra parla per si mateix). Però és clar, un país on el PIB va caure un 86% en 8 anys (2012–2020) no és una cosa que es vegi cada dia. Tot i així, amb totes aquestes xifres, és difícil negar que l’arbitrarietat i l’egocentrisme dels Estats Units en actuar, una i altra vegada, contra una nació estrangera sense l’aprovació de l’ONU és preocupant. Després ve Rússia el 2022 i envaïx Ucraïna, i els arguments en contra sonen buits i hipòcrites, per dir-ho suaument.