Mossegues sense fronteres: La gastronomia italiana és realment tot això?

Si fa uns mesos m’haguessis preguntat quin era el cim del món culinari, t’hauria respost sense dubtar: el Brasil i Espanya. Sent un brasiler criat en terra espanyola, el meu paladar es va forjar entre l’ànima i l’abundància del menjar brasiler i la tècnica impecable i el respecte pel producte que defineixen les cuines d’Espanya. Creia que ja havia vist i tastat el millor.

Però llavors la vida em va portar a Itàlia. Més concretament a Gènova, entre la mar Lígur i les muntanyes, on la olor de alfàbrega fresca i de fogassa sortint del forn sembla impregnar els murs de la ciutat. I la pregunta que crema segueix sent: la gastronomia italiana és realment tot el que diuen?