Els Tutorials de Paradox Interactive: La Veritable Paradoxa
Fa uns 10 anys, estava profundament addicte als jocs de Paradox Interactive, un desenvolupador i editor suec especialitzat en jocs 4X. Per als qui no ho sàpiguen, 4X és un acrònim per a eXplore, eXpand, eXploit, i eXterminate. Són jocs complexos on lideres una nació o raça en una lluita per la dominació, ja sigui a escala global o galàctica. Civilization és un exemple conegut d’aquest gènere.
Acabava de començar l’escola d’enginyeria, i a part de la meva addicció insana a Diablo 3 (en parlaré algun dia), m’encantaven els jocs de Paradox. Era normal que arribés a casa després de la universitat, normalment entre les 11 PM i mitjanit, i jugués una hora o dues de Crusader Kings 2 o Victoria 2. Aquell estil de joc, constantment impulsat per la frase “Només faré una cosa més i després pararé” (els jugadors de Civ coneixen la sensació), sovint comprometia la meva sanitat mental l’endemà per falta de son.
Però amb el temps, vaig deixar de jugar aquests títols…
El Retorn
…fins que, probablement impulsat per la meva obsessió recent de consumir-ho tot de l’univers Star Trek, vaig decidir descarregar Stellaris per experimentar una mica d’exploració espacial. Vaig comprar el joc al llançament, per algun lloc del 2016 o 2017, si no recordo malament, i havia estat acumulant pols a la meva biblioteca de Steam.
Per descomptat, Stellaris no és un joc de Star Trek, però havia llegit sobre un mod per a l’univers Trekker, cosa que va ser suficient per convèncer-me de descarregar-lo.
Vaig obrir el joc base amb l’arrogància d’algú que ja coneixia perfectament la fórmula de Paradox. Però, és clar, una fórmula del 2015 sofreix canvis. A més, el mateix concepte de Stellaris era diferent en comparació amb els altres jocs de l’editor. Crusader Kings 2 tractava sobre la Terra a l’Edat Mitjana, Europa Universalis sobre el mercantilisme i el Renaixement, Victoria sobre… bé, l’era victoriana, i Hearts of Iron sobre les guerres del segle XX. Però no Stellaris, Stellaris tractava sobre conquerir l’espai. La frontera final.
La dificultat i com el joc l’aborda
No havia jugat ni cinc minuts abans d’estar completament perdut. Naus científiques, planetes, descobriments, energia, sistemes… hi havia tants conceptes nous. Estava totalment desbordat.
El joc sí que ofereix una mena de tutorial, un robot que et guia pas a pas pels conceptes en el pitjor estil “joc per mòbil” possible: “Fes clic aquí, fes clic allà”. Si fas clic a qualsevol altre lloc? Adéu tutorial, i tot es torna encara més confús.
Finalment, vaig decidir fer el raonable: desactivar el tutorial. I això, amics meus, és quan el joc va canviar. Els tutorials de Paradox són horribles, estan guionitzats en el pitjor sentit de la paraula i només destorben. El veritable tutorial de l’empresa és en realitat la seva interfície d’usuari. Com que aquests jocs utilitzen una mecànica de rellotge, pots congelar el temps per llegir amb calma, planejar estratègies i explorar amb el ratolí. La pròpia interfície és convidant.
El resultat: allà va anar el meu diumenge jugant a Stellaris. Vaig avançar en el temps, vaig conquerir part de la galàxia, vaig conèixer altres races, i tot es va sentir extremadament orgànic. Vaig redescobrir aquella sensació de “Només faré una cosa més i després pararé”.
La Paradoxa
Sempre he defensat la tesi que, en desenvolupar, el codi hauria de ser autoexplicatiu, els comentaris només són necessaris en casos específics. Si necessites explicar què es va fer, alguna cosa va malament.
I aquí rau la Paradoxa de Paradox: el joc té un tutorial, però el veritable tutorial és el joc en si mateix.
